Botí que acabaria sent plantat i collit a la regió nord de Pará, i que més endavant s’estendria fins a Rio de Janeiro, tot i que avui dia és en altres zones del país on s’han continuat els cultius.

El Brasil va viure una etapa de consolidació de la seva producció cafetera, limitada exclusivament al comerç local, però a mitjan segle XIX la seva situació va canviar com a conseqüència de les intencions comercials dels empresaris brasilers, que van centrar tots els seus esforços en aquesta matèria primera.

Ràpidament, la producció va augmentar, tant que va provocar una baixa generalitzada dels preus, fet que va permetre que aquest producte es popularitzés i pogués ser adquirit per tothom, no només a nivell nacional, sinó també mundial.

Actualment, com un dels països productors de cafè més importants, es calcula que es destinen una mica més de 2,1 milions d’hectàrees al cultiu del cafè, cosa que genera 8,5 milions de llocs de treball dedicats al cultiu tant de cafè aràbiga com robusta (conegut al Brasil com a Conilon), gràcies a la gran diversitat de producció cafetera.

Vietnam: el segon país productor de cafè

Cap al 1860, l’arribada d’uns missioners francesos a aquest país, que portaven aquesta matèria primera procedent de l’illa de Bourbon, va donar lloc a l’inici de la producció de cafè al Vietnam, avui consolidat com el segon país productor de cafè, amb un 15% de la producció mundial.

L’arribada dels cafeters francesos va iniciar el cultiu, però l’èxit del cafè en aquest territori no es va produir fins a principis del segle XX, quan van començar a aparèixer cada vegada més explotacions. Tot i això, la situació tan inestable del país durant aquell segle va provocar l’exili d’una gran part de la població i l’abandonament intermitent dels camps de cultiu.

El cert és que no va ser fins ben entrats els anys noranta del segle XX quan la producció de cafè va començar a avançar de manera significativa. Va ser aleshores quan també es va iniciar la seva exportació i va augmentar el nombre d’empreses implicades en aquesta indústria, donant lloc a la consolidació del Vietnam com el segon país productor de cafè abans d’entrar al segle XXI.

Després de l’arròs, el cafè és el seu principal cultiu, amb una extensió de més de 600.000 hectàrees, de les quals aproximadament el 70% es destinen a la varietat robusta, que s’exporta mitjançant una estratègia comercial efectiva, centrada en la gran relació qualitat-preu d’aquests cafès produïts en grans quantitats.

Indonèsia entre els principals països productors de cafè d’alta qualitat

Continuant amb el nostre rànquing dels principals països productors de cafè, Indonèsia també hi destaca. El cultiu del cafè en aquest territori va començar a finals del segle XVII amb l’arribada dels europeus a les illes.

La seva producció abasta tant el cafè aràbiga com el robusta, caracteritzats pel seu gran sabor i pels seus matisos complexos. Els cultius es concentren en un 80% a les regions de Sumatra, Java i Sulawesi, destacant sobretot Sumatra, on es cultiva cafè aràbiga amb una acidesa fina i sabors de fruita tropical i cítrics.

Cada any produeixen més de 600.000 tones i destaca per ser el país d’origen del cafè més car del món, el Kopi Luwak, el preu del qual ronda els 400 euros el quilo.

Etiòpia: el cafè d’origen de gairebé tots els cafeters aràbiga

Gairebé tots els cafeters aràbiga procedeixen directament o indirectament d’Etiòpia. Les dades la situen com el cinquè país productor de cafè, i ja era utilitzat al segle XIV per les tribus de la zona.

Aquest país produeix cada any gairebé el 4,5% de la producció mundial, uns 7,6 milions de sacs de cafè en gra, reconeguts per la seva gran qualitat. Uns grans que donen lloc a cafès amb un sabor autèntic i inconfusible, un aroma intens i el punt just d’acidesa.

Entre les regions més destacades hi ha Sidamo, un territori fèrtil amb boscos frondosos, gran altitud i un clima tropical amb abundants precipitacions, que donen lloc a un gra de qualitat superior, convertint el cafè etíop en un dels millors del món.

Hondures: un dels millors països productors de cafè amb un cultiu respectuós

Tot i que la producció a Hondures és inferior a la dels països esmentats anteriorment, la qualitat del cafè hondureny és tan alta que no pot faltar en el nostre rànquing dels països productors de cafè, amb una collita de més de 7 milions de sacs anuals.

A Hondures es concentren en l’obtenció de la varietat aràbiga; els seus cultius es troben a gran altitud i sota ombra, i el seu cafè destaca per oferir sabors afruitats i una acidesa lleugera, com és el cas de la varietat Pacamara, reconeguda a nivell mundial.

Cal destacar que la collita sota ombra preserva la biodiversitat, allotjant tota mena d’espècies animals i vegetals, fet que aporta encara més beneficis al sòl on creix un dels millors cafès.

Índia entre els 10 principals països productors de cafè

L’origen del cafè a l’Índia, com en altres casos, s’ha barrejat entre llegendes i fets reals. Així, s’ha consolidat la llegenda que el sant Baba Budan va aconseguir portar set grans de cafè a aquest país, amagats a la seva túnica, després de tornar d’una peregrinació a la Meca.

En un primer moment, la producció de cafè a l’Índia no va tenir gaire protagonisme, i no va ser fins ben entrat el segle XIX, amb l’augment del gust per aquests grans, quan es van començar a fomentar aquests cultius amb un major interès comercial, experimentant-se un augment exponencial del terreny destinat als cafetars.

Avui dia, la millora en aquest sector és palpable en tots els sentits, aconseguida gràcies als anys d’experiència dels productors i comerciants cafeters, fet que ha portat que l’Índia es trobi entre els 10 principals països productors de cafè.

Costa Rica: el millor cafè sostenible

Continuant el nostre recorregut pels països productors de cafè, l’origen del cafè a Costa Rica se situa a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, com a conseqüència de l’arribada de llavors procedents de les Antilles.

La seva producció és majoritàriament aràbiga, amb unes característiques i matisos molt favorables per al gust i l’olfacte de qui el consumeix. Les collites es desenvolupen en sòls molt fèrtils d’origen volcànic i de baixa acidesa, situats a grans altituds, entre els 800 i els 1.600 metres, segons la plantació.

Així mateix, d’aquest país destaca la sostenibilitat de les collites, el cafè sostenible, on sobresurten les bones pràctiques agrícoles, com la gestió de l’ombra i la renovació dels cafetars, procurant una alta diversitat biològica i una aplicació mínima de productes químics.

Aquesta sostenibilitat s’estén també a l’àmbit social, econòmic i laboral, ja que part dels esforços en aquest país i en aquest sector es destinen a cultius de cooperatives, conscienciades a oferir feina i benestar a la població costarricense en les millors condicions, com és el cas de la Cooperativa Tarrazú.

Nicaragua: un cafè de qualitat superior

El cafè de Nicaragua també es cultiva sota ombra, en terres fèrtils i a altituds adequades, donant lloc a un gra de gran qualitat, també com a conseqüència de la seva collita tradicional, que evita al màxim els productes químics i fomenta els adobs orgànics, els controls biològics i la recol·lecció manual per a una millor cura.

Com a resultat, el cafè obtingut a Nicaragua té un sabor excepcional, amb notes afruitades i un toc cítric i de xocolata.

Kenya: un cafè d’excel·lència mundial

Kenya està considerat com un dels països productors del millor cafè del món, gràcies als seus cultius de varietat aràbiga, situats en terrenys fèrtils d’origen volcànic, profunds i a gran altitud.

Aquests factors influeixen positivament en el seu sabor, caracteritzat per una major acidesa i intensitat, així com en el seu aroma. Destaca especialment la regió de Kirinyaga, al vessant del Mont Kenya, on les condicions orogràfiques són immillorables perquè hi creixi un dels millors cafès del món.

Vols provar el cafè d’alguna d’aquestes procedències? Descobreix a Cafés Roma els magnífics i interessants sabors que ofereixen els cultius de cafè d’arreu del món.